La UE serà 2.0. o no serà

Posats a parlar de virals, la campanya d’Obama n’és un gran exemple. No em pararé ha dir el que han dit tots: que ha mobilitzat milers de persones, que ha utilitzat les noves tecnologies com ningú, etc. De tota manera, crec que és interessant com pot afectar Internet a la UE.

El fracàs del Tractat de  Lisboa a Irlanda ha tornat a frenar la construcció de l’Europa política. La Unió Europea apareixerà d’aquí poc més o menys unida a la reunió on s’intentaran redefinir les normes financeres mundials, però la construcció de la UE com a ens polític i cultural segueix estancada.

D’altra banda, estic convençut que les noves tecnologies són les que permetran la consolidació d’un europeisme polític, d’un sentiment de pertinença i una voluntat comuna a tots els països europeus. No serà un procés curt, però no dubto que es produïrà amb el temps. La realitat del sistema de comunicació social juga contra la construcció política de la UE: els diaris, les ràdios i les cadenes de televisió són essencialment nacionals. Els criteris de noticiabilitat són essencialment locals: se’ns informa per exemple que Espanya participarà a la cimera financera a Washington, però a la majoria dels mitjans catalans i espanyols se’ls refot quina serà la postura conjunta de la comissió europea. I així amb la majoria de notícies. Les notícies europees no deixen de ser reculls de directives del parlament i poc més.

Igual que TV3 va ser una eina decisiva en la construcció nacional catalana després de la transició, Internet conté les eines per crear un moviment europeista es comuniqui eficaçment per les següents raons:

- Internet permet que sorgeixin grups d’interès més enllà dels interessos geogràfics dels mitjans nacionals/locals.

- Internet permetrà amb el temps un diàleg més fluït amb els ciutadans, que no seran només votants cada quatre anys.

- Internet farà que sorgeixin líders a Europa amb vocació de dirigr-se a tots els europeus (potser d’aquí molt temps, però crec que acabarà passant). Les estructures de poder i els partits es redefiniran també.

El govern nord-americà electe ja ha començat a experimentar en la política 2.0. després de guanyar les eleccions amb una pàgina en què es relacionarà directament amb els seus públics: ahir a La Vanguardia, un article avisava de la potència que tenia la base de dades que Obama havia aconseguit durant la campanya. Els inscrits podran mobilitzar-se i estar en contacte molt més fàcilment, prescindint del filtre dels mitjans. Amb el temps, sorgiran també a aquesta banda de l’Atlàntic líders 2.0., i entre ells, alguns que mirin d’avançar per aquest camí cap a una construcció europea bloquejada des de fa dos anys.

~ per feedcomunicacio a novembre 10, 2008.